FABRA I COATS – NAVAS la cara i la creu

FABRA I COATS – NAVAS
la cara i la creu


Benvolguts oients,

Poder aquesta història torna a sonar com d’altres que, malauradament, ens hem acostumat a sentir als diferents mitjans de comunicació.
En aquesta, els veïns del Barri de Navas del Districte de Sant Andreu hem vist trasbalsades les nostres vides quotidianes per l’aprovació d’un Pla Urbanístic, per part de l’Ajuntament, amb una permuta de terrenys entre aquest i una constructora privada que aixecarà blocs de pisos en un espai consolidat que, actualment, és una plaça, amb arbres, bancs i una font. Espai de pas veïnal que comunica el barri (antigament dividit) connectant el nord i el sud de l’Av. Meridiana.
Per molts suposa, a més, la pèrdua de l’única sortida exterior amb repercussions com: la devaluació del preu dels pisos al mercat immobiliari, carència de llum i ventilació o impossibilitat d’accés per mesures de seguretat (per alguns veïns una finestra és l’única connexió durant dies amb l’exterior, el sol, la llum, la gent, la Vida.).
Ens sentim defraudats per un Ajuntament que ha procedit a l’aprovació d’aquest Pla sense haver-nos donat temps de resposta i reacció, veient-nos abocats a l’única sortida d’anar al contenciós, per poder defendre els nostres interessos.
El nostre barri té carències importants a nivell d’equipaments, reivindicats de fa temps: Centre Cultural, Llar d’avis, Escola Bressol, Biblioteques, CEIP, etc. i pel contrari, es concentra una gran densitat d’indigents, amb servei de menjador social i un centre de dia (som solidaris amb les polítiques socials de l’Ajuntament, però al Barri de Navas “no hi cap tothom”).
Som persones i no només contribuents. Som ciutadans i no només vots. Pensem, per un moment, que som els ciutadans, que complim amb les nostres obligacions, els que tenim el dret que l’Administració ens representi i que no ens prenguin com a moneda de canvi. Que no cal emprar grans tecnicismes polítics, en un llenguatge incomprensible, podent fer servir un sentit tan bàsic, com és el “sentit comú” i d’altre tan necessari com el de “l’oïda”.
Senyors representants facin l’esforç de deixar de sentir-se només la seva veu, per començar a escoltar més les veus dels ciutadans.


Comissió de Veïns del Barri de Navas